Alemanya+Japó= 67.9 GW nuclears

Alemanya i Japó comptaven 67.9 GW de potència nuclear instal·lada, 71 reactors nuclears operatius, abans de Fukushima (l'IAEA informe del 2010. A Japó, mig any després de l'accident nuclear, només operen 11 dels 54 reactors, i recentment s'han anunciat noves primes per a fomentar l'electricitat renovable marcant un objectiu de 30 GW de potència renovable pel 2020, quadriplicant la xifra actual de 6,5 GW.

Per altra banda, a Alemanya, l'anunci del govern  Merkel de tancar totes les centrals nuclears (17 reactors)  pel  2022, ha estat seguit pel gegant també alemany Siemens.  "El capítol (nuclear) està tancat per a nosaltres", afirmà Peter Loescher al setmanari Der Spiegel

A la mateixa entrevista Löscher va dir que la companyia incrementarà la seva activitat en   el sector de les energies renovables. "El viratge d'Alemanya cap a les  renovables és el projecte del segle",  i va afegir que així Alemanya s'encarrila en el seu objectiu de generar el 35% de d'energia renovable pel 2020.

Les nuclears a Alemanya i a Japó aporten el 27% i 29% al mix elèctric (Espanya 22%, segons REE). En aquest contexte la potència renovable a instal·lar equival  a la suma de potència instal·lada de nuclears, gas, carbó o fuel del sistema elèctric peninsular (65.5 GWe). 

Però a Espanya la mentalitat dels nostres dirigents  no ha evolucionat tant: Només 5 dies abans del tràgic accident nuclear de Japó, a Palma durant la convenció autonòmica del PP, Rajoy es declarava  convençut que en el futur s'haurà de comptar amb totes les fonts d'energia, també la  nuclear, que "avui és més barata i més neta".

Aquests canvis de rumb de les dues potències en la seva política energètica en favor de les renovables és una passa decisiva en la lluita contra el canvi climàtic i aconseguir una reorientació de la indústria energètica mundial cap el desenvolupament de tecnologies netes.

Oportunament Greenpeace ha tot just presentat Energia 3.0  on demostra que un model energètic basat en l'eficiència, la intel·ligència i 100% renovable és tècnicament viable i molt més favorable en termes  econòmics, d'impacte ambiental i d'ocupació del territori. 

La meva esperança és que durant la propera campanya electoral existeixi un vertader debat energètic  i que no s'enterri el debat amb l'excusa de que ara no toca perquè primer hem de solucionar la crisi econòmica. També esper que el proper govern espanyol que surti elegit no empri un debat energètic  fàcil, tòpic i tendenciós sinó que la producció d’energia renovable sobre la resta de les energies primàries com a medi per a fer compatible el desenvolupament econòmic amb la minimització de l’impacte ambiental i social de les emissions contaminants sigui la tònica dominant de qualsevol política energètica. Estic demanant massa? 

Nau industrial a Copenhaguen amb un terrat minieòlic

Pobresa Energètica

Sovint les notícies relacionades  amb l'energia apareixen a les planes  d'economia : operacions financeres de les grans empreses energètiques, cotització del barril de Brent, moviments geopolítics pel control dels recursos energètics, també a les pàgines de successos quan una infrastructura energètica causa una catàstrofe ecològica. 

Però els efectes de la precarietat energètica apareixen cada hivern en els medis. Informacions de tràgics accidents domèstics: intoxicacions per monòxid, incendis provocats per curtcircuits elèctrics o per estufes són la tònica habitual els mesos de fred. Qui els sofreix? famílies amb baixos recursos, immigrants, gent gran, etc. 

Enguany el "Comité Econòmico i Social Europeu" va emetre  un dictamen  sobre el tema "La pobresa energètica en el context de la liberalització i de la crisi econòmica" on alerta sobre els consumidors vulnerables per tal d'evitar situacions de pobresa energètica.  Aquest terme acunyat a Gran Bretanya durant els vuitanta mesura la dificultat de mantenir l'habitatge en les condicions de temperatura adequades i a un preu raonable en relació als ingressos familiars i defineix la situació d'aquells  consumidors han de pagar més d'un 10% dels seus ingressos a pagar les factures d'energia.

La radiografia de la pobresa energètica va ser analitzada en projecte europeu European Fuel Poverty and Energy Efficiency on participava la ONG catalana Ecoserveis i les dades són alarmants:


- Més del 18% de la població catalana viu sota el llindar de la pobresa. (IDESCAT) i en tot Europa es calcula que 50 milions de persones viurien en situació de pobresa energètica

- Espanya és un dels països de la UE amb més excés de mortalitat a l’hivern.

- El 60% dels habitatges estan construïdes sense criteris d’eficiència energètica. (INE)

- El 12% de la població no pot mantenir casa seva a una temperatura adequada. (INE)

- El 17% dels habitatges presenten humitats, goteres o altres problemes derivats d’un mal aïllament. (INE)

Son Gotleu, Palma 

És necessari que el concepte de pobresa energètica s'inclogui en les polítiques energètiques. El Plan Nacional de la Vivienda franquista que eliminava el problema de les xaboles de les ciutats durant el "desarrollismo" no va preveure els problemes de segregació i massificació. Passats 50 anys  els problemes derivats d'aquest  "Plan milagro"  es repeteixen arreu de la nostra geografia a Lleida (La Mariola), Terrassa (Sant Llorenç), Sant Adrià (La Mina), Palma (Son Gotleu, Corea). 


La solució no és canviar rehabilitació per enderroc  com ha anunciat l'Ajuntament de Palma amb el projecte del barri de Corea. La crisi ha portat noves formes de precarietat i les persones que no tenen llum ni gas perquè no els poden pagar.No  s'arregla el problema només amb el "bono social"  elèctric que poca gent enten, sinó que és necessari que es dignifiquin els habitatges. El cercle de la misèria es repeteix: habitatges precaris i sistemes ineficients provoquen un consum d'energia major i amb costoses factures  a un col·lectiu ja afectat greument per la crisi i l'atur. Per tant la solució passa per aïllar  les parets, instal·lar dobles vidres i enllumenats eficients, parasols, sanejar les humitats, canviar sistemes elèctrics de resistència (calefactors, termos, vitroceràmiques) per col·lectors solars tèrmics, cuines a gas natural, calderes comunitàries, etc. 


Millorant la qualitat de vida urbana i reduint la pobresa energètica no només aconseguirem que la gent pugui pagar les factures, millori la  salut i minvin els accidents, sinó que  fins i  tot es podran permetre el luxe d'estalviar energia!

L'autoconsum, la guerrilla solar i grid parity

La Fundació Terra llançava al 2009 la campanya a "Guerrilla Solar"  incitant a la revolució casolana instal·lant una placa connectada a la nostra xarxa elèctrica de casa. Aquest abril passat  el Ministeri d'Indústria (Mytic) després de tants canvis normatius en  la fotovoltaica ens il·lusionava  amb l'anunci d'un esborrany de reial decret que obria les portes a l'autoconsum fotovotaic. ( L'IDAE  segons el CincoDías encara està fent els números!). Entenc que la cosa no és senzilla per a satisfer a tots els agents del sistema elèctric i que no es repeteixi un boom  com el que va originar el RD 661/2007.  Però, certament el que fa poc atractiu  per a molta gent  de no posar una placa al balcó és l'elevat cost econòmic. 

Tot i això , hi ha dos fets que indiquen el canvi accelerat cap a l'autoconsum: Per una banda aquest setembre començava amb l'anunci de que els tres major productors mundials de mòduls fotovoltaics  són xinesos i , tot i la crisi, han augmentat la producció un 20%  el segon trimestre de l'any respecte a l'anterior.(Article de renewableenergyfocus), i per altra banda altres fabricants competeixen en la cursa d'aconseguir la major eficiència en els seus mòduls: Schot assoleix un 18,2 % en el seu mòdul i Sunpower ja ha superat la barrera del 20%. en el seus models E20/330 i E20/327 . Així aquesta tendència de disminució de costos per KW i KWh fotovoltaic ens situa a les portes de la mítica "grid parity" i de possibilitar que els ciutadans puguin tenir un paper no només passiu en el consum d'electricitat i siguin protagonistes de veres la revolució renovable.