 |
| Ivan Murray al seu despatx de la UIB |
Josep Maria Rigo: Bona tarda, Per començar et demanaria en què consisteix la teva àrea d'especialitat i el tema de la teva tesi.
Ivan Murray: Bé, la meva tesi intenta d'una banda, descriure com és el metabolisme socioeconòmic i la petjada ecològica del capitalisme a les Balears i d'altra banda les dinàmiques espacials del mateix capitalisme.
És a dir revisa tant la quantitat de recursos i els conflictes que genera tant aquí (Balears) com fora, és a dir, intenta obrir el meló del producte turístic i veure que conté.
JMR. Com descriuries els impactes de la indústria turística a les Balears?
IM. Bàsicament estem parlant de contínues crisi d'acomodació del model, per exemple en els anys setanta amb l'expansió del capital turístic al litoral balear i en els noranta amb la internacionalització d'aquest model.
JMR. De l'anàlisi d'aquests impactes ni han que tenen menys visibilitat com ara el consum d'energia (aigua, residus). Quina és la situació dels impactes ambientals invisibles en la indústria turística balear?
IM. El que produeix el model turístic és un abandonament del model productiu i extractiu tradicional de l'espai per una hiperespecialització immobiliària per allotjar les fàbriques turístiques i les servituds que requereix com són les infraestructures. Aquest fet provoca conflictes socials vinculats al fenomen urbanístic i l'absència o desplaçament a l'exterior d'altres activitats com l'agricultura i la mineria.
JMR. Què vols dir quan parles de metabolisme socioeconòmic?
IM. En parlar de metabolisme es comptabilitzen tots els materials que requereix l'activitat econòmica pel seu desenvolupament. Les comptabilitats ordinàries només comptabilitzen la part monetària de mercat i amaguen fluxos de materials ocults. Un exemple: La fabricació d'un anell d'or de 10 grams mobilitza 3.500 kg de materials entre fluxos directes i ocults.
A les Balears estem sobre les 44 Tones de materials per habitant-any, amb una distribució de 30% energètics, 20% metalls, 38% de pedrera i només un 11% correspon a materials biòtics (biomassa). Aquests últims són els que els preponderant en les societats sostenibles. Aquesta xifra, més alta que l'espanyola ens situa al costat de Holanda i Japó. A més la proporció de recursos importats és del 67%.
JMR. Així quantes Illes necessitaríem en proporció al nostre consum?
IM. El pes de del negoci turístic a Balears és de 10 milions de tones any. En explicar una estada mitjana de 9,6 dies, cada turista exigeix portar 873 kg de recursos. Així el consum de territori mitjà o la petjada ecològica és de 6,2 Ha per càpita i necessitaríem 14,7 arxipèlags per satisfer les nostres necessitats comptant que el nostre territori fos capaç de satisfer tots els nostres requeriments de materials. Un aspecte greu del model consumista no preveu la reutilització de materials per tant ens convertim en un final de tub i dipòsit de residus.
JMR. Una vegada afirmés que cada turista ve amb 45 litres de querosè pel desplaçament. Però quant petroli consumeix en la seva estada a les Balears?
IM. (Somriu a la pregunta) Aquesta és la gran qüestió! Qualsevol indústria té controlats els seus fluxos energètics per aconseguir tècniques més eficients i ser més competitiva, però la indústria turística és totalment opaca a traduir aquesta xifra, no els interessa.
Les estadístiques oficials comptabilitzaven 3 tones equivalents de petroli (tep) de consum energètic per càpita a les Balears.
La emergia, o energia associada als béns de consum afegeix altres 3 tep per càpita. Per tant a les Balears consumim 6 tep / any per càpita. Un turista se suposa que està de vacances i no realitza una activitat normal i gasta més però no es pot establir una xifra.
JMR. En quins aspectes hauria de canviar el model de la indústria turística actual per disminuir aquests impactes ambientals "invisibles" consum d'energia, aigua i residus?
IM.En definitiva el model turístic respon a les dinàmiques de creixement del capitalisme per tant no és possible plantejar la sostenibilitat dins d'aquest model ni tan sols parlar de decreixement amb les regles capitalistes. Cal treure a l'activitat de dins del capitalisme i replantejar en mode ascendent tota l'activitat. Cal un canvi radical i no hi ha una solució màgica.
