Entrevista a Ivan Murray, professor d'Història Ecològica de l'Economia

Ivan Murray Mas (Sóller, 1970) és geògraf i pertany al Grup d'Investigació de Sostenibilitat i Territori (GIST) de la Universitat de les Illes Balears (UIB) on realitza la seva tesi doctoral sobre "El metabolisme socioeconòmic de Balears i la seva petjada ecològica".

Ivan Murray al seu despatx de la UIB

Josep Maria Rigo: Bona tarda, Per començar et demanaria en què consisteix la teva àrea d'especialitat i el tema de la teva tesi.

Ivan Murray: Bé, la meva tesi intenta d'una banda, descriure com és el metabolisme socioeconòmic i la petjada ecològica del capitalisme a les Balears i d'altra banda les dinàmiques espacials del mateix capitalisme.

És a dir revisa tant la quantitat de recursos i els conflictes que genera tant aquí (Balears) com fora, és a dir, intenta obrir el meló del producte turístic i veure que conté.

JMR. Com descriuries els impactes de la indústria turística a les Balears?

IM. Bàsicament estem parlant de contínues crisi d'acomodació del model, per exemple en els anys setanta amb l'expansió del capital turístic al litoral balear i en els noranta amb la internacionalització d'aquest model.

JMR. De l'anàlisi d'aquests impactes ni han que tenen menys visibilitat com ara el consum d'energia (aigua, residus). Quina és la situació dels impactes ambientals invisibles en la indústria turística balear?

IM. El que produeix el model turístic és un abandonament del model productiu i extractiu tradicional de l'espai per una hiperespecialització immobiliària per allotjar les fàbriques turístiques i les servituds que requereix com són les infraestructures. Aquest fet provoca conflictes socials vinculats al fenomen urbanístic i l'absència o desplaçament a l'exterior d'altres activitats com l'agricultura i la mineria.

JMR. Què vols dir quan parles de metabolisme socioeconòmic?

IM. En parlar de metabolisme es comptabilitzen tots els materials que requereix l'activitat econòmica pel seu desenvolupament. Les comptabilitats ordinàries només comptabilitzen la part monetària de mercat i amaguen fluxos de materials ocults. Un exemple: La fabricació d'un anell d'or de 10 grams mobilitza 3.500 kg de materials entre fluxos directes i ocults.

A les Balears estem sobre les 44 Tones de materials per habitant-any, amb una distribució de 30% energètics, 20% metalls, 38% de pedrera i només un 11% correspon a materials biòtics (biomassa). Aquests últims són els que els preponderant en les societats sostenibles. Aquesta xifra, més alta que l'espanyola ens situa al costat de Holanda i Japó. A més la proporció de recursos importats és del 67%.

JMR. Així quantes Illes necessitaríem en proporció al nostre consum?

IM. El pes de del negoci turístic a Balears és de 10 milions de tones any. En explicar una estada mitjana de 9,6 dies, cada turista exigeix ​​portar 873 kg de recursos. Així el consum de territori mitjà o la petjada ecològica és de 6,2 Ha per càpita i necessitaríem 14,7 arxipèlags per satisfer les nostres necessitats comptant que el nostre territori fos capaç de satisfer tots els nostres requeriments de materials. Un aspecte greu del model consumista no preveu la reutilització de materials per tant ens convertim en un final de tub i dipòsit de residus.

JMR. Una vegada afirmés que cada turista ve amb 45 litres de querosè pel desplaçament. Però quant petroli consumeix en la seva estada a les Balears?

IM. (Somriu a la pregunta) Aquesta és la gran qüestió! Qualsevol indústria té controlats els seus fluxos energètics per aconseguir tècniques més eficients i ser més competitiva, però la indústria turística és totalment opaca a traduir aquesta xifra, no els interessa.

Les estadístiques oficials comptabilitzaven 3 tones equivalents de petroli (tep) de consum energètic per càpita a les Balears.

La emergia, o energia associada als béns de consum afegeix altres 3 tep per càpita. Per tant a les Balears consumim 6 tep / any per càpita. Un turista se suposa que està de vacances i no realitza una activitat normal i gasta més però no es pot establir una xifra.

JMR. En quins aspectes hauria de canviar el model de la indústria turística actual per disminuir aquests impactes ambientals "invisibles" consum d'energia, aigua i residus?

IM.En definitiva el model turístic respon a les dinàmiques de creixement del capitalisme per tant no és possible plantejar la sostenibilitat dins d'aquest model ni tan sols parlar de decreixement amb les regles capitalistes. Cal treure a l'activitat de dins del capitalisme i replantejar en mode ascendent tota l'activitat. Cal un canvi radical i no hi ha una solució màgica.

Manipulació informativa després Fukushima.

A finals de maig i després de 2 mesos del tràgic accident nuclear la intensitat informativa sobre les conseqüències de la fuga nuclear va disminuir considerablement. El Consell de Seguretat Nuclear va emetre el seu 33 i darrer comunicat sobre la maleïda central nuclear japonesa quedant així demostrada la font que nodria els principals mitjans de comunicació espanyols sobre el tema.

Zones d'evacuació de Fukushima

Aquest últim comunicat afirma que els valors més alts es registra a la prefectura de Fukushima, amb 0,0014 mSv / h mentre que a Tòquio arriben 0,00007 mSv / h. Si 3,5 mSv és la dosi mitjana per persona i any a Espanya, i 50 mSv Límit anual per als treballadors exposats. La situació sembla no ser preocupant.

Dosi de radiació rebuda per la gent en el primer any després de l'alliberament de material radioactiu de Fukushima Daiichi

Altres mitjans informatius japonesos actualment la radiació en els límits de la més absoluta normalitat: Tòquio 0055 (USV / h) mentre que a Nova York 0094 (USV / h) i Berlin 0071-0081 (USV / h).Tot i això al costat d'aquestes informacions analgèsiques la situació informativa al Japó és d'un ferri control sobre totes les dades que es publiquen. El govern japonés censura els informes que contradiuen els informes dels mitjans estatals i que el desastre de Fukushima la radiació nuclear ha acabat.Gràcies als mitjans de comunicació alternatius i a l'activitat social a la xarxa s'evita la censura d'informacions preocupants com el fet que es detectés recentment estronci-90 a Yokohama a 245 km de la central o que el nivell de radiació a terra de Shinjuku, a Tòquio es detectassin nivells de radiació 200 vegades més alt del que seria normal.Cal doncs que el govern japonès deixi de tergiversar la realitat sobre la radiació i no es deixi manipular pel potent lobby nuclear nipó i vigili escrupolosament les traces d'isòtops, especialment aquells que via cadena alimentària (verdures i llet) són capaços d'afectar la glàndula tiroide i provocar càncer, especialment en els nins petits.

Qui substituirà a Kyoto?

A un mes de la 17ª Conferència de les Parts per refer el tractat deKyoto (COP 17). Molts estats afronten la propera cimera de Durban (Sudàfrica) que tendrà lloc entre el 28 de novembre al 9 de desembre de 2011 amb poc interès mentre el canvi climàtic continua implacable.

El Protocol de Kyoto venç el proper 2012. L'elaboració d'un nou protocol es va veure posposat pels resultats mediocres de la Cimera de Copenhaguen del 2009 la COP 15. Durban té la difícil tasca de renovar les bases de Kyoto. Això representaria disminuir un terç de les emissions de gasos d'efecte hivernacle en referència a l'escenari de "business-as-usual", que es el mateix de l'escanari on no es fes res.

Durban s'ha establert com la darrera oportunitat per donar continuïtat al protocol de Kyoto abans del seu venciment. A l'agenda de Durban figura la tasca d'aconseguir un acord jurídicament vinculant i robust per a la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, que inclogui als dos principals països contaminants: Xina i els Estats Units. Altres reptes són aconseguir un acord sobre el finançament a llarg termini de projectes de cooperació sectorial.

En aquest sentit els assistents a la COP 17 disposen del recent informe especial sobre Energies Renovables i Mitigació del Canvi Climàtic (SRREN). Segons aquest informe presentat el maig passat pel panell d'experts internacional pel canvi climàtic (IPCC), prop del 80% del subministrament mundial d'energia podria ser aportat per renovables per a mitjans d'aquest segle si es dóna el necessari recolzament del suport del sector públic.

El no actuar o "no fer res" tindria una cost molt seriós. El Secretari General de les Nacions Unides Ban Ki Moon ja ha advertit als estats de no endarrerir les negociacions amb astutes tàctiques de negociació i que mentre es discuteix les emissions augmenten i actualment 3.700.000 persones, dels quals 780.000 són nins a Somàlia ja estan patint de fam pels impactes del clima. Aquests emigrants ambientals ja comencen a re dibuixar terriblement la nova geografia humana del planeta.

Parc Fotovoltaic a Manacor, Mallorca

Alemanya+Japó= 67.9 GW nuclears

Alemanya i Japó comptaven 67.9 GW de potència nuclear instal·lada, 71 reactors nuclears operatius, abans de Fukushima (l'IAEA informe del 2010. A Japó, mig any després de l'accident nuclear, només operen 11 dels 54 reactors, i recentment s'han anunciat noves primes per a fomentar l'electricitat renovable marcant un objectiu de 30 GW de potència renovable pel 2020, quadriplicant la xifra actual de 6,5 GW.

Per altra banda, a Alemanya, l'anunci del govern  Merkel de tancar totes les centrals nuclears (17 reactors)  pel  2022, ha estat seguit pel gegant també alemany Siemens.  "El capítol (nuclear) està tancat per a nosaltres", afirmà Peter Loescher al setmanari Der Spiegel

A la mateixa entrevista Löscher va dir que la companyia incrementarà la seva activitat en   el sector de les energies renovables. "El viratge d'Alemanya cap a les  renovables és el projecte del segle",  i va afegir que així Alemanya s'encarrila en el seu objectiu de generar el 35% de d'energia renovable pel 2020.

Les nuclears a Alemanya i a Japó aporten el 27% i 29% al mix elèctric (Espanya 22%, segons REE). En aquest contexte la potència renovable a instal·lar equival  a la suma de potència instal·lada de nuclears, gas, carbó o fuel del sistema elèctric peninsular (65.5 GWe). 

Però a Espanya la mentalitat dels nostres dirigents  no ha evolucionat tant: Només 5 dies abans del tràgic accident nuclear de Japó, a Palma durant la convenció autonòmica del PP, Rajoy es declarava  convençut que en el futur s'haurà de comptar amb totes les fonts d'energia, també la  nuclear, que "avui és més barata i més neta".

Aquests canvis de rumb de les dues potències en la seva política energètica en favor de les renovables és una passa decisiva en la lluita contra el canvi climàtic i aconseguir una reorientació de la indústria energètica mundial cap el desenvolupament de tecnologies netes.

Oportunament Greenpeace ha tot just presentat Energia 3.0  on demostra que un model energètic basat en l'eficiència, la intel·ligència i 100% renovable és tècnicament viable i molt més favorable en termes  econòmics, d'impacte ambiental i d'ocupació del territori. 

La meva esperança és que durant la propera campanya electoral existeixi un vertader debat energètic  i que no s'enterri el debat amb l'excusa de que ara no toca perquè primer hem de solucionar la crisi econòmica. També esper que el proper govern espanyol que surti elegit no empri un debat energètic  fàcil, tòpic i tendenciós sinó que la producció d’energia renovable sobre la resta de les energies primàries com a medi per a fer compatible el desenvolupament econòmic amb la minimització de l’impacte ambiental i social de les emissions contaminants sigui la tònica dominant de qualsevol política energètica. Estic demanant massa? 

Nau industrial a Copenhaguen amb un terrat minieòlic

Pobresa Energètica

Sovint les notícies relacionades  amb l'energia apareixen a les planes  d'economia : operacions financeres de les grans empreses energètiques, cotització del barril de Brent, moviments geopolítics pel control dels recursos energètics, també a les pàgines de successos quan una infrastructura energètica causa una catàstrofe ecològica. 

Però els efectes de la precarietat energètica apareixen cada hivern en els medis. Informacions de tràgics accidents domèstics: intoxicacions per monòxid, incendis provocats per curtcircuits elèctrics o per estufes són la tònica habitual els mesos de fred. Qui els sofreix? famílies amb baixos recursos, immigrants, gent gran, etc. 

Enguany el "Comité Econòmico i Social Europeu" va emetre  un dictamen  sobre el tema "La pobresa energètica en el context de la liberalització i de la crisi econòmica" on alerta sobre els consumidors vulnerables per tal d'evitar situacions de pobresa energètica.  Aquest terme acunyat a Gran Bretanya durant els vuitanta mesura la dificultat de mantenir l'habitatge en les condicions de temperatura adequades i a un preu raonable en relació als ingressos familiars i defineix la situació d'aquells  consumidors han de pagar més d'un 10% dels seus ingressos a pagar les factures d'energia.

La radiografia de la pobresa energètica va ser analitzada en projecte europeu European Fuel Poverty and Energy Efficiency on participava la ONG catalana Ecoserveis i les dades són alarmants:


- Més del 18% de la població catalana viu sota el llindar de la pobresa. (IDESCAT) i en tot Europa es calcula que 50 milions de persones viurien en situació de pobresa energètica

- Espanya és un dels països de la UE amb més excés de mortalitat a l’hivern.

- El 60% dels habitatges estan construïdes sense criteris d’eficiència energètica. (INE)

- El 12% de la població no pot mantenir casa seva a una temperatura adequada. (INE)

- El 17% dels habitatges presenten humitats, goteres o altres problemes derivats d’un mal aïllament. (INE)

Son Gotleu, Palma 

És necessari que el concepte de pobresa energètica s'inclogui en les polítiques energètiques. El Plan Nacional de la Vivienda franquista que eliminava el problema de les xaboles de les ciutats durant el "desarrollismo" no va preveure els problemes de segregació i massificació. Passats 50 anys  els problemes derivats d'aquest  "Plan milagro"  es repeteixen arreu de la nostra geografia a Lleida (La Mariola), Terrassa (Sant Llorenç), Sant Adrià (La Mina), Palma (Son Gotleu, Corea). 


La solució no és canviar rehabilitació per enderroc  com ha anunciat l'Ajuntament de Palma amb el projecte del barri de Corea. La crisi ha portat noves formes de precarietat i les persones que no tenen llum ni gas perquè no els poden pagar.No  s'arregla el problema només amb el "bono social"  elèctric que poca gent enten, sinó que és necessari que es dignifiquin els habitatges. El cercle de la misèria es repeteix: habitatges precaris i sistemes ineficients provoquen un consum d'energia major i amb costoses factures  a un col·lectiu ja afectat greument per la crisi i l'atur. Per tant la solució passa per aïllar  les parets, instal·lar dobles vidres i enllumenats eficients, parasols, sanejar les humitats, canviar sistemes elèctrics de resistència (calefactors, termos, vitroceràmiques) per col·lectors solars tèrmics, cuines a gas natural, calderes comunitàries, etc. 


Millorant la qualitat de vida urbana i reduint la pobresa energètica no només aconseguirem que la gent pugui pagar les factures, millori la  salut i minvin els accidents, sinó que  fins i  tot es podran permetre el luxe d'estalviar energia!

L'autoconsum, la guerrilla solar i grid parity

La Fundació Terra llançava al 2009 la campanya a "Guerrilla Solar"  incitant a la revolució casolana instal·lant una placa connectada a la nostra xarxa elèctrica de casa. Aquest abril passat  el Ministeri d'Indústria (Mytic) després de tants canvis normatius en  la fotovoltaica ens il·lusionava  amb l'anunci d'un esborrany de reial decret que obria les portes a l'autoconsum fotovotaic. ( L'IDAE  segons el CincoDías encara està fent els números!). Entenc que la cosa no és senzilla per a satisfer a tots els agents del sistema elèctric i que no es repeteixi un boom  com el que va originar el RD 661/2007.  Però, certament el que fa poc atractiu  per a molta gent  de no posar una placa al balcó és l'elevat cost econòmic. 

Tot i això , hi ha dos fets que indiquen el canvi accelerat cap a l'autoconsum: Per una banda aquest setembre començava amb l'anunci de que els tres major productors mundials de mòduls fotovoltaics  són xinesos i , tot i la crisi, han augmentat la producció un 20%  el segon trimestre de l'any respecte a l'anterior.(Article de renewableenergyfocus), i per altra banda altres fabricants competeixen en la cursa d'aconseguir la major eficiència en els seus mòduls: Schot assoleix un 18,2 % en el seu mòdul i Sunpower ja ha superat la barrera del 20%. en el seus models E20/330 i E20/327 . Així aquesta tendència de disminució de costos per KW i KWh fotovoltaic ens situa a les portes de la mítica "grid parity" i de possibilitar que els ciutadans puguin tenir un paper no només passiu en el consum d'electricitat i siguin protagonistes de veres la revolució renovable.