Pobresa Energètica

Sovint les notícies relacionades  amb l'energia apareixen a les planes  d'economia : operacions financeres de les grans empreses energètiques, cotització del barril de Brent, moviments geopolítics pel control dels recursos energètics, també a les pàgines de successos quan una infrastructura energètica causa una catàstrofe ecològica. 

Però els efectes de la precarietat energètica apareixen cada hivern en els medis. Informacions de tràgics accidents domèstics: intoxicacions per monòxid, incendis provocats per curtcircuits elèctrics o per estufes són la tònica habitual els mesos de fred. Qui els sofreix? famílies amb baixos recursos, immigrants, gent gran, etc. 

Enguany el "Comité Econòmico i Social Europeu" va emetre  un dictamen  sobre el tema "La pobresa energètica en el context de la liberalització i de la crisi econòmica" on alerta sobre els consumidors vulnerables per tal d'evitar situacions de pobresa energètica.  Aquest terme acunyat a Gran Bretanya durant els vuitanta mesura la dificultat de mantenir l'habitatge en les condicions de temperatura adequades i a un preu raonable en relació als ingressos familiars i defineix la situació d'aquells  consumidors han de pagar més d'un 10% dels seus ingressos a pagar les factures d'energia.

La radiografia de la pobresa energètica va ser analitzada en projecte europeu European Fuel Poverty and Energy Efficiency on participava la ONG catalana Ecoserveis i les dades són alarmants:


- Més del 18% de la població catalana viu sota el llindar de la pobresa. (IDESCAT) i en tot Europa es calcula que 50 milions de persones viurien en situació de pobresa energètica

- Espanya és un dels països de la UE amb més excés de mortalitat a l’hivern.

- El 60% dels habitatges estan construïdes sense criteris d’eficiència energètica. (INE)

- El 12% de la població no pot mantenir casa seva a una temperatura adequada. (INE)

- El 17% dels habitatges presenten humitats, goteres o altres problemes derivats d’un mal aïllament. (INE)

Son Gotleu, Palma 

És necessari que el concepte de pobresa energètica s'inclogui en les polítiques energètiques. El Plan Nacional de la Vivienda franquista que eliminava el problema de les xaboles de les ciutats durant el "desarrollismo" no va preveure els problemes de segregació i massificació. Passats 50 anys  els problemes derivats d'aquest  "Plan milagro"  es repeteixen arreu de la nostra geografia a Lleida (La Mariola), Terrassa (Sant Llorenç), Sant Adrià (La Mina), Palma (Son Gotleu, Corea). 


La solució no és canviar rehabilitació per enderroc  com ha anunciat l'Ajuntament de Palma amb el projecte del barri de Corea. La crisi ha portat noves formes de precarietat i les persones que no tenen llum ni gas perquè no els poden pagar.No  s'arregla el problema només amb el "bono social"  elèctric que poca gent enten, sinó que és necessari que es dignifiquin els habitatges. El cercle de la misèria es repeteix: habitatges precaris i sistemes ineficients provoquen un consum d'energia major i amb costoses factures  a un col·lectiu ja afectat greument per la crisi i l'atur. Per tant la solució passa per aïllar  les parets, instal·lar dobles vidres i enllumenats eficients, parasols, sanejar les humitats, canviar sistemes elèctrics de resistència (calefactors, termos, vitroceràmiques) per col·lectors solars tèrmics, cuines a gas natural, calderes comunitàries, etc. 


Millorant la qualitat de vida urbana i reduint la pobresa energètica no només aconseguirem que la gent pugui pagar les factures, millori la  salut i minvin els accidents, sinó que  fins i  tot es podran permetre el luxe d'estalviar energia!