Alemanya i Japó comptaven 67.9 GW de potència nuclear instal·lada, 71 reactors nuclears operatius, abans de Fukushima (l'IAEA informe del 2010. A Japó, mig any després de l'accident nuclear, només operen 11 dels 54 reactors, i recentment s'han anunciat noves primes per a fomentar l'electricitat renovable marcant un objectiu de 30 GW de potència renovable pel 2020, quadriplicant la xifra actual de 6,5 GW.
Per altra banda, a Alemanya, l'anunci del govern Merkel de tancar totes les centrals nuclears (17 reactors) pel 2022, ha estat seguit pel gegant també alemany Siemens. "El capítol (nuclear) està tancat per a nosaltres", afirmà Peter Loescher al setmanari Der Spiegel
A la mateixa entrevista Löscher va dir que la companyia incrementarà la seva activitat en el sector de les energies renovables. "El viratge d'Alemanya cap a les renovables és el projecte del segle", i va afegir que així Alemanya s'encarrila en el seu objectiu de generar el 35% de d'energia renovable pel 2020.
Les nuclears a Alemanya i a Japó aporten el 27% i 29% al mix elèctric (Espanya 22%, segons REE). En aquest contexte la potència renovable a instal·lar equival a la suma de potència instal·lada de nuclears, gas, carbó o fuel del sistema elèctric peninsular (65.5 GWe).
Però a Espanya la mentalitat dels nostres dirigents no ha evolucionat tant: Només 5 dies abans del tràgic accident nuclear de Japó, a Palma durant la convenció autonòmica del PP, Rajoy es declarava convençut que en el futur s'haurà de comptar amb totes les fonts d'energia, també la nuclear, que "avui és més barata i més neta".
Aquests canvis de rumb de les dues potències en la seva política energètica en favor de les renovables és una passa decisiva en la lluita contra el canvi climàtic i aconseguir una reorientació de la indústria energètica mundial cap el desenvolupament de tecnologies netes.
Oportunament Greenpeace ha tot just presentat Energia 3.0 on demostra que un model energètic basat en l'eficiència, la intel·ligència i 100% renovable és tècnicament viable i molt més favorable en termes econòmics, d'impacte ambiental i d'ocupació del territori.
La meva esperança és que durant la propera campanya electoral existeixi un vertader debat energètic i que no s'enterri el debat amb l'excusa de que ara no toca perquè primer hem de solucionar la crisi econòmica. També esper que el proper govern espanyol que surti elegit no empri un debat energètic fàcil, tòpic i tendenciós sinó que la producció d’energia renovable sobre la resta de les energies primàries com a medi per a fer compatible el desenvolupament econòmic amb la minimització de l’impacte ambiental i social de les emissions contaminants sigui la tònica dominant de qualsevol política energètica. Estic demanant massa?
 |
| Nau industrial a Copenhaguen amb un terrat minieòlic |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada