dissabte, 22 d’octubre del 2011

Qui substituirà a Kyoto?


A un mes de la 17ª Conferència de les Parts per refer el tractat deKyoto (COP 17). Molts estats afronten la propera cimera de Durban (Sudàfrica) que tendrà lloc entre el 28 de novembre al 9 de desembre de 2011 amb poc interès mentre el canvi climàtic continua implacable.

El Protocol de Kyoto venç el proper 2012. L'elaboració d'un nou protocol es va veure posposat pels resultats mediocres de la Cimera de Copenhaguen del 2009 la COP 15. Durban té la difícil tasca de renovar les bases de Kyoto. 
Això representaria disminuir un terç de les emissions de gasos d'efecte hivernacle en referència a l'escenari de "business-as-usual", que es el mateix de l'escanari on no es fes res.


Durban s'ha establert com la darrera oportunitat per donar continuïtat al protocol de Kyoto abans del seu venciment. A l'agenda de Durban figura la tasca d'aconseguir un acord jurídicament vinculant i robust per a la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, que inclogui als dos principals països contaminants: Xina i els Estats Units. Altres reptes són aconseguir un acord sobre el finançament a llarg termini de projectes de cooperació sectorial.

En aquest sentit els assistents a la COP 17 disposen del recent informe especial sobre Energies Renovables i Mitigació del Canvi Climàtic (SRREN). Segons aquest informe presentat el maig passat pel panell d'experts internacional pel canvi climàtic (IPCC), prop del 80% del subministrament mundial d'energia podria ser aportat per renovables per a mitjans d'aquest segle si es dóna el necessari recolzament del suport del sector públic.


El no actuar o "no fer res" tindria una cost molt seriós. El Secretari General de les Nacions Unides Ban Ki Moon ja ha advertit als estats de no endarrerir les negociacions amb astutes tàctiques de negociació i que mentre es discuteix les emissions augmenten i actualment 3.700.000 persones, dels quals 780.000 són nins a Somàlia ja estan patint de fam pels impactes del clima. Aquests emigrants ambientals ja comencen a re dibuixar terriblement la nova geografia humana del planeta.

Parc Fotovoltaic a Manacor, Mallorca

1 comentari:

  1. Aquesta crisi tindrà conseqüències molt greus, i no només per la nostra butxaca. Provoca que ens oblidem de la problemàtica del canvi climàtic. Com que ja no cremem tant de petroli, ens relaxem. Greu error. Sembla que no es pot parlar de res més que d'economia. I com deia un gran amic: sense planeta no hi ha economia...

    ResponElimina