L'Autoconsum Energètic: "El dret a autoconsumir energia", l'article del Fr...

L'Autoconsum Energètic: "El dret a autoconsumir energia", l'article del Fr...: Avui el diari Ara publica l'article d'opinió "El dret a autoconsumir energia", de Frederic Ximeno. L'article és una mo...

Qui em roba l'energia a casa meva?

Les càmeres termogràfiques fan visibles les pèrdues d'energia dins la llar. Anem a casa meva per veure per on es fuga l'energia de manera inútil.

L'escriptori

carregadors del módem 
i del inalàmbric.
Amagats rera el moble!

La font d'alimentació 
de la impressora

L'inalàmbric, 
sempre carregant!

No cubrir els radiadors!

Tovalloles a l'estenedor!

La ràdio: o standby 
o re-sintonitzar  les emisores

llaunes calentes 
a la nevera, no!

Planxa 
sense tapa

La planxa amb tapa. 
Molt millor!

El robot-aspiradora,
 sempre endollat

El módem que sovint 

queda encés tot el vespre!

El menjador

La cuina

La terrassa

El radiador de l'habitació
, vist desde la terrassa

Cal aïllament 
als tubs de la caldera!

Les renovables no són les culpables!

A l'edat mitjana europea s'aniquilaren milers de gats tan sols per ser  considerats animals de mala sort, la matança fou tal que en arribar la pesta, quasi no en quedaven per fer front a les les rates que  propagaven la malaltia que exterminà un terç dels europeus.

En ple segle XXI crec que no és gens exagerat afirmar que el canvi climàtic constitueix  posa en perill la supervivència de la  nostra civilització tal i com la coneixem.

Tampoc és exagerat afirmar que aquest problema l'ha provocat la contaminació  de cremar durant els darrers 150 anys uns combustibles tan valuosos com escassos per la humanitat, estic parlant de carbó, petroli i gas.  


No seria més intel·legint aprofitar l'energia solar, l'únic recurs energètic realment abundant a la Terra? L'energia solar cada any ens proporciona una energia  10.000 vegades superior a les nostres necessitats i és l'única que ens podem permetre el luxe de malgastar.  

L'any 2008 el sector fotovoltaic invertí a les Illes Balears aprop  300 milions d'euros aquesta inversió de capital suposà aprop d'1% del PIB.

Aquests inversors, en molt casos estrangers, confiant amb els sistema de primes establert pel Ministeri han aconseguit que un 1,3% de l'electricitat que consumim no provengui de cremar residus, carbó ni petroli i sense comptar el bon grapat de llocs de treball que no depenen de sectors fallits com era la construcció.  Aquest 2011 finalitzà amb  63 MW de potència fotovoltaica connectada a les Illes Balears situant aquesta comunitat, per davant de Madrid o el Pais Basc.

Igual que els gats no eren els culpables de la pesta, l'energia solar tampoc ho és de la mala gestió històrica dels preus de l'electricitat molt abans que les renovables adquirissin una certa rellevància a Espanya.

Nicholas Stern ja es va referir al canvi climàtic com a una fallida massiva dels mercats, la contaminació i els danys ambientals són costos que no s'han tengut en compte en els preus de l'energia.  És cert que a Espanya s'ha generat un terrible dèficit de la tarifa elèctrica resultat d'anys de no pagar el que costa l'electricitat. Perquè això? Per mantenir un  l'IPC artificialment baix amb l'entrada a l'euro o senzillament que pujar l'electricitat no és rentable políticament.


Després de la baixada de primes renovables amb els decrets del ministre Sebastian, crec que la decisió del govern espanyol de suspendre el sistema de primes per a les noves instal·lacions renovables i de cogeneració és un greu error es miri com es miri. 


Rectificar és de sabis! Desig que  no ensopeguem amb l'energia com ho hem fet amb la construcció. Seria terrible  que ens adonassim de la greu dependència del petroli quan ja fos massa tard. Ministre Soria ha sentit parlar alguna vegada de l'efecte Iguazú?

Entrevista a Ivan Murray, professor d'Història Ecològica de l'Economia

Ivan Murray Mas (Sóller, 1970) és geògraf i pertany al Grup d'Investigació de Sostenibilitat i Territori (GIST) de la Universitat de les Illes Balears (UIB) on realitza la seva tesi doctoral sobre "El metabolisme socioeconòmic de Balears i la seva petjada ecològica".

Ivan Murray al seu despatx de la UIB

Josep Maria Rigo: Bona tarda, Per començar et demanaria en què consisteix la teva àrea d'especialitat i el tema de la teva tesi.

Ivan Murray: Bé, la meva tesi intenta d'una banda, descriure com és el metabolisme socioeconòmic i la petjada ecològica del capitalisme a les Balears i d'altra banda les dinàmiques espacials del mateix capitalisme.

És a dir revisa tant la quantitat de recursos i els conflictes que genera tant aquí (Balears) com fora, és a dir, intenta obrir el meló del producte turístic i veure que conté.

JMR. Com descriuries els impactes de la indústria turística a les Balears?

IM. Bàsicament estem parlant de contínues crisi d'acomodació del model, per exemple en els anys setanta amb l'expansió del capital turístic al litoral balear i en els noranta amb la internacionalització d'aquest model.

JMR. De l'anàlisi d'aquests impactes ni han que tenen menys visibilitat com ara el consum d'energia (aigua, residus). Quina és la situació dels impactes ambientals invisibles en la indústria turística balear?

IM. El que produeix el model turístic és un abandonament del model productiu i extractiu tradicional de l'espai per una hiperespecialització immobiliària per allotjar les fàbriques turístiques i les servituds que requereix com són les infraestructures. Aquest fet provoca conflictes socials vinculats al fenomen urbanístic i l'absència o desplaçament a l'exterior d'altres activitats com l'agricultura i la mineria.

JMR. Què vols dir quan parles de metabolisme socioeconòmic?

IM. En parlar de metabolisme es comptabilitzen tots els materials que requereix l'activitat econòmica pel seu desenvolupament. Les comptabilitats ordinàries només comptabilitzen la part monetària de mercat i amaguen fluxos de materials ocults. Un exemple: La fabricació d'un anell d'or de 10 grams mobilitza 3.500 kg de materials entre fluxos directes i ocults.

A les Balears estem sobre les 44 Tones de materials per habitant-any, amb una distribució de 30% energètics, 20% metalls, 38% de pedrera i només un 11% correspon a materials biòtics (biomassa). Aquests últims són els que els preponderant en les societats sostenibles. Aquesta xifra, més alta que l'espanyola ens situa al costat de Holanda i Japó. A més la proporció de recursos importats és del 67%.

JMR. Així quantes Illes necessitaríem en proporció al nostre consum?

IM. El pes de del negoci turístic a Balears és de 10 milions de tones any. En explicar una estada mitjana de 9,6 dies, cada turista exigeix ​​portar 873 kg de recursos. Així el consum de territori mitjà o la petjada ecològica és de 6,2 Ha per càpita i necessitaríem 14,7 arxipèlags per satisfer les nostres necessitats comptant que el nostre territori fos capaç de satisfer tots els nostres requeriments de materials. Un aspecte greu del model consumista no preveu la reutilització de materials per tant ens convertim en un final de tub i dipòsit de residus.

JMR. Una vegada afirmés que cada turista ve amb 45 litres de querosè pel desplaçament. Però quant petroli consumeix en la seva estada a les Balears?

IM. (Somriu a la pregunta) Aquesta és la gran qüestió! Qualsevol indústria té controlats els seus fluxos energètics per aconseguir tècniques més eficients i ser més competitiva, però la indústria turística és totalment opaca a traduir aquesta xifra, no els interessa.

Les estadístiques oficials comptabilitzaven 3 tones equivalents de petroli (tep) de consum energètic per càpita a les Balears.

La emergia, o energia associada als béns de consum afegeix altres 3 tep per càpita. Per tant a les Balears consumim 6 tep / any per càpita. Un turista se suposa que està de vacances i no realitza una activitat normal i gasta més però no es pot establir una xifra.

JMR. En quins aspectes hauria de canviar el model de la indústria turística actual per disminuir aquests impactes ambientals "invisibles" consum d'energia, aigua i residus?

IM.En definitiva el model turístic respon a les dinàmiques de creixement del capitalisme per tant no és possible plantejar la sostenibilitat dins d'aquest model ni tan sols parlar de decreixement amb les regles capitalistes. Cal treure a l'activitat de dins del capitalisme i replantejar en mode ascendent tota l'activitat. Cal un canvi radical i no hi ha una solució màgica.

Manipulació informativa després Fukushima.

A finals de maig i després de 2 mesos del tràgic accident nuclear la intensitat informativa sobre les conseqüències de la fuga nuclear va disminuir considerablement. El Consell de Seguretat Nuclear va emetre el seu 33 i darrer comunicat sobre la maleïda central nuclear japonesa quedant així demostrada la font que nodria els principals mitjans de comunicació espanyols sobre el tema.

Zones d'evacuació de Fukushima

Aquest últim comunicat afirma que els valors més alts es registra a la prefectura de Fukushima, amb 0,0014 mSv / h mentre que a Tòquio arriben 0,00007 mSv / h. Si 3,5 mSv és la dosi mitjana per persona i any a Espanya, i 50 mSv Límit anual per als treballadors exposats. La situació sembla no ser preocupant.

Dosi de radiació rebuda per la gent en el primer any després de l'alliberament de material radioactiu de Fukushima Daiichi

Altres mitjans informatius japonesos actualment la radiació en els límits de la més absoluta normalitat: Tòquio 0055 (USV / h) mentre que a Nova York 0094 (USV / h) i Berlin 0071-0081 (USV / h).Tot i això al costat d'aquestes informacions analgèsiques la situació informativa al Japó és d'un ferri control sobre totes les dades que es publiquen. El govern japonés censura els informes que contradiuen els informes dels mitjans estatals i que el desastre de Fukushima la radiació nuclear ha acabat.Gràcies als mitjans de comunicació alternatius i a l'activitat social a la xarxa s'evita la censura d'informacions preocupants com el fet que es detectés recentment estronci-90 a Yokohama a 245 km de la central o que el nivell de radiació a terra de Shinjuku, a Tòquio es detectassin nivells de radiació 200 vegades més alt del que seria normal.Cal doncs que el govern japonès deixi de tergiversar la realitat sobre la radiació i no es deixi manipular pel potent lobby nuclear nipó i vigili escrupolosament les traces d'isòtops, especialment aquells que via cadena alimentària (verdures i llet) són capaços d'afectar la glàndula tiroide i provocar càncer, especialment en els nins petits.

Qui substituirà a Kyoto?

A un mes de la 17ª Conferència de les Parts per refer el tractat deKyoto (COP 17). Molts estats afronten la propera cimera de Durban (Sudàfrica) que tendrà lloc entre el 28 de novembre al 9 de desembre de 2011 amb poc interès mentre el canvi climàtic continua implacable.

El Protocol de Kyoto venç el proper 2012. L'elaboració d'un nou protocol es va veure posposat pels resultats mediocres de la Cimera de Copenhaguen del 2009 la COP 15. Durban té la difícil tasca de renovar les bases de Kyoto. Això representaria disminuir un terç de les emissions de gasos d'efecte hivernacle en referència a l'escenari de "business-as-usual", que es el mateix de l'escanari on no es fes res.

Durban s'ha establert com la darrera oportunitat per donar continuïtat al protocol de Kyoto abans del seu venciment. A l'agenda de Durban figura la tasca d'aconseguir un acord jurídicament vinculant i robust per a la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, que inclogui als dos principals països contaminants: Xina i els Estats Units. Altres reptes són aconseguir un acord sobre el finançament a llarg termini de projectes de cooperació sectorial.

En aquest sentit els assistents a la COP 17 disposen del recent informe especial sobre Energies Renovables i Mitigació del Canvi Climàtic (SRREN). Segons aquest informe presentat el maig passat pel panell d'experts internacional pel canvi climàtic (IPCC), prop del 80% del subministrament mundial d'energia podria ser aportat per renovables per a mitjans d'aquest segle si es dóna el necessari recolzament del suport del sector públic.

El no actuar o "no fer res" tindria una cost molt seriós. El Secretari General de les Nacions Unides Ban Ki Moon ja ha advertit als estats de no endarrerir les negociacions amb astutes tàctiques de negociació i que mentre es discuteix les emissions augmenten i actualment 3.700.000 persones, dels quals 780.000 són nins a Somàlia ja estan patint de fam pels impactes del clima. Aquests emigrants ambientals ja comencen a re dibuixar terriblement la nova geografia humana del planeta.

Parc Fotovoltaic a Manacor, Mallorca

Alemanya+Japó= 67.9 GW nuclears

Alemanya i Japó comptaven 67.9 GW de potència nuclear instal·lada, 71 reactors nuclears operatius, abans de Fukushima (l'IAEA informe del 2010. A Japó, mig any després de l'accident nuclear, només operen 11 dels 54 reactors, i recentment s'han anunciat noves primes per a fomentar l'electricitat renovable marcant un objectiu de 30 GW de potència renovable pel 2020, quadriplicant la xifra actual de 6,5 GW.

Per altra banda, a Alemanya, l'anunci del govern  Merkel de tancar totes les centrals nuclears (17 reactors)  pel  2022, ha estat seguit pel gegant també alemany Siemens.  "El capítol (nuclear) està tancat per a nosaltres", afirmà Peter Loescher al setmanari Der Spiegel

A la mateixa entrevista Löscher va dir que la companyia incrementarà la seva activitat en   el sector de les energies renovables. "El viratge d'Alemanya cap a les  renovables és el projecte del segle",  i va afegir que així Alemanya s'encarrila en el seu objectiu de generar el 35% de d'energia renovable pel 2020.

Les nuclears a Alemanya i a Japó aporten el 27% i 29% al mix elèctric (Espanya 22%, segons REE). En aquest contexte la potència renovable a instal·lar equival  a la suma de potència instal·lada de nuclears, gas, carbó o fuel del sistema elèctric peninsular (65.5 GWe). 

Però a Espanya la mentalitat dels nostres dirigents  no ha evolucionat tant: Només 5 dies abans del tràgic accident nuclear de Japó, a Palma durant la convenció autonòmica del PP, Rajoy es declarava  convençut que en el futur s'haurà de comptar amb totes les fonts d'energia, també la  nuclear, que "avui és més barata i més neta".

Aquests canvis de rumb de les dues potències en la seva política energètica en favor de les renovables és una passa decisiva en la lluita contra el canvi climàtic i aconseguir una reorientació de la indústria energètica mundial cap el desenvolupament de tecnologies netes.

Oportunament Greenpeace ha tot just presentat Energia 3.0  on demostra que un model energètic basat en l'eficiència, la intel·ligència i 100% renovable és tècnicament viable i molt més favorable en termes  econòmics, d'impacte ambiental i d'ocupació del territori. 

La meva esperança és que durant la propera campanya electoral existeixi un vertader debat energètic  i que no s'enterri el debat amb l'excusa de que ara no toca perquè primer hem de solucionar la crisi econòmica. També esper que el proper govern espanyol que surti elegit no empri un debat energètic  fàcil, tòpic i tendenciós sinó que la producció d’energia renovable sobre la resta de les energies primàries com a medi per a fer compatible el desenvolupament econòmic amb la minimització de l’impacte ambiental i social de les emissions contaminants sigui la tònica dominant de qualsevol política energètica. Estic demanant massa? 

Nau industrial a Copenhaguen amb un terrat minieòlic